Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El tema d’higiene i asèpsia hospitalària és fonamental en les oposicions de Celador de la Conselleria de Sanitat Valenciana. El celador té un paper actiu en el manteniment de les condicions higièniques del centre sanitari i en la prevenció d’infeccions nosocomials. A més, la normativa de prevenció de riscos laborals obliga l’empleat públic sanitari a conéixer i aplicar mesures de protecció pròpies i col·lectives.
Marc normatiu
Les tres normes que sustenten aquest tema són:
- Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana (DOGV): estableix els principis rectors del sistema sanitari valencià, inclosa la qualitat assistencial i la seguretat del pacient.
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL): regula les obligacions de l’empresari i del treballador en matèria de seguretat i higiene en el treball.
- Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari dels Institucions Sanitàries de la Seguretat Social: defineix les funcions específiques del celador, entre les quals figuren tasques de neteja, trasllat i manteniment de l’ordre i la higiene.
Conceptes clau
Higiene hospitalària
La higiene hospitalària comprén el conjunt de mesures destinades a prevenir la transmissió d’agents infecciosos dins del centre sanitari. Inclou:
- Neteja i desinfecció de superfícies i materials.
- Higiene de mans del personal.
- Gestió correcta de residus sanitaris.
- Manteniment de les condicions ambientals (ventilació, temperatura, humitat).
Infecció nosocomial o infecció relacionada amb l’assistència sanitària (IRAS)
És la infecció que el pacient adquireix durant la seua estada en un centre sanitari i que no estava present ni en període d’incubació en el moment de l’ingrés. El celador pot contribuir a la seua prevenció respectant els protocols d’higiene i comunicant situacions de risc.
Asèpsia
Conjunt de procediments que impedixen la presència de microorganismes patògens en un espai, instrument o teixit. Es diferencia de l’antisèpsia:
- Asèpsia: absència de microorganismes. S’aplica sobre objectes inerts i superfícies.
- Antisèpsia: eliminació o inhibició de microorganismes sobre teixits vius (pell, mucoses). S’utilitzen antisèptics (p. ex., alcohol de 70°, povidona iodada, clorhexidina).
Neteja, desinfecció i esterilització
Tres nivells progressius de reducció de la càrrega microbiana:
- Neteja: eliminació física de la brutícia i la matèria orgànica mitjançant aigua i detergent. És el pas previ i imprescindible per a qualsevol altra acció.
- Desinfecció: destrucció de la majoria de microorganismes patògens (no necessàriament espores) sobre superfícies inerts. S’utilitzen desinfectants com la lleixiu diluïda (hipoclorit sòdic), el glutaraldehid o el formaldehid.
- Esterilització: destrucció de tota forma de vida microbiana, incloses les espores. Mètodes: autoclau (vapor a pressió), òxid d’etilè, calor seca, radiació gamma.
Distinció clau per al test: la neteja no destruïx microorganismes, simplement els elimina mecànicament. La desinfecció no garantix l’eliminació d’espores. Només l’esterilització elimina totes les formes de vida.
Higiene de mans
És la mesura individual més eficaç per a prevenir les infeccions nosocomials. Tècniques:
- Rentat higiènic: aigua i sabó, mínim 40-60 segons.
- Fricció antisèptica: solució hidroalcohòlica, mínim 20-30 segons. Indicada quan les mans no estan visiblement brutes.
- Rentat quirúrgic: aigua, sabó antisèptic i raspall, durada superior (3-5 minuts), fins als colzes.
El celador ha de rentar-se les mans abans i després de qualsevol contacte amb el pacient o amb material potencialment contaminat.
Equips de Protecció Individual (EPI)
La Llei 31/1995, art. 17, obliga l’empresari a proporcionar als treballadors els equips de protecció individual adequats i a vetlar pel seu ús efectiu. Els EPI bàsics en l’entorn hospitalari per al celador són:
- Guants (protecció enfront de contacte amb fluids biològics).
- Mascareta (protecció respiratòria).
- Bata o davantal impermeable (protecció de la roba i la pell).
- Ulleres de protecció (risc de salpicades).
L’art. 29 de la LPRL establix les obligacions del treballador: usar correctament els EPI, informar de qualsevol situació de risc i cooperar amb l’empresari en matèria preventiva.
Residus sanitaris
Els residus generats en centres sanitaris es classifiquen en grups:
- Grup I: residus urbans o assimilables (restes de menjar, paper). Gestió ordinària.
- Grup II: residus sanitaris no específics (material d’un sol ús no contaminat, benes sense sang). Gestió com a residu sòlid urbà especial.
- Grup III: residus sanitaris específics o de risc (material contaminat amb sang o fluids, cultius microbiològics, residus anatòmics). Requerixen contenidors específics i gestió per empresa autoritzada.
- Grup IV: residus tipificats en normativa específica (citostàtics, medicaments caducats, residus radioactius).
El celador no manipula residus del Grup III sense la protecció adequada i sense seguir el protocol establit. La seua funció és el trasllat dels contenidors tancats i etiquetats fins al punt de recollida intern, mai l’obertura ni el rebuig manual.
Funcions del celador en higiene: Estatut de 1971
L’Ordre de 5 de juliol de 1971 (Estatut de Personal no Sanitari) atribuïx al celador, entre d’altres:
- Mantindre l’ordre i la neteja en les dependències del centre.
- Traslladar malalts, materials i documentació.
- Col·laborar amb el personal sanitari en les tasques que se li encomanem, sempre dins de les seues competències.
- Comunicar al superior jeràrquic qualsevol anomalia o situació de risc que observe.
El celador no realitza tasques pròpies d’auxiliar d’infermeria ni d’infermeria. La seua intervenció en higiene es limita a les tasques de suport, trasllat i manteniment de l’entorn.
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- Art. 14 LPRL: dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.
- Art. 17 LPRL: obligació de l’empresari de proporcionar EPI adequats.
- Art. 29 LPRL: obligacions del treballador (ús correcte dels EPI, comunicació de riscos).
- Llei 10/2014: aprovada el 29 de desembre de 2014, publicada en el DOGV. Regula el sistema sanitari de la Comunitat Valenciana i inclou entre els seus principis la qualitat i seguretat assistencial.
- Ordre de 5 de juliol de 1971: norma reguladora de les funcions del personal no sanitari, inclòs el celador.
- Temperatura de l’autoclau: 121 °C durant 15-20 minuts (cicle estàndard) o 134 °C durant 3-4 minuts (cicle ràpid). Mètode d’esterilització per vapor saturat a pressió.
Errors típics de l’opositor
- Confondre desinfecció amb esterilització: la desinfecció no elimina espores; l’esterilització sí.
- Confondre antisèptic amb desinfectant: l’antisèptic s’usa sobre teixits vius; el desinfectant, sobre superfícies inerts. Usar un desinfectant sobre pell pot causar lesions.
- Atribuir al celador funcions d’infermeria: el celador no pot realitzar cures, administrar medicació ni prendre decisions clíniques. La seua funció és de suport i trasllat.
- Oblidar que la neteja és el pas previ: sense neteja prèvia, la desinfecció i l’esterilització perden eficàcia perquè la matèria orgànica protegix els microorganismes.
- Confondre IRAS amb infecció comunitària: la infecció nosocomial s’adquirix en el centre sanitari i no estava present en l’ingrés.
Trucs mnemotècnics
- N-D-E (Neteja → Desinfecció → Esterilització): ordre creixent d’eficàcia. “No Destruïxes Espores” fins que no esterilitzes.
- Antisèptic = sobre pell Animada; Desinfectant = sobre superfície Dura: la lletra inicial ajuda a no confondre’ls.
- Art. 29 LPRL = obligacions del TREballador (29 → TRE, com “treball”).
- Grups de residus I-II-III-IV: “Com més alt el grup, més perill i més control”. El Grup III és el de risc biològic que el celador trasllada sense obrir.
- EPI = “Guants Mascareta Bata Ulleres”: recorda’ls com “GMBU” (Guants, Mascareta, Bata, Ulleres).