Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El tema dels consells insulars és fonamental en el temari de l’oposició d’Auxiliar Administratiu de la CAIB, ja que constitueix l’element diferencial de l’organització territorial de les Illes Balears respecte d’altres comunitats autònomes. Les preguntes test sobre aquest bloc solen incidir en la composició dels òrgans, les competències i els mecanismes de control. Dominar la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de Consells Insulars, i la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, és imprescindible per superar aquesta part del temari.
Marc normatiu
- Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (EAIB). Reconeix els consells insulars com a institucions pròpies de la comunitat autònoma i els atorga naturalesa d’entitats locals amb funcions de govern, administració i representació de cada illa.
- Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de Consells Insulars. Norma de desplegament autonòmic que regula l’organització, el funcionament i les competències dels consells insulars. Publicada al BOIB.
Relació entre normes: l’Estatut és la norma de rang superior; la Llei 8/2000 la desenvolupa en el marc estatutari.
Naturalesa i posició institucional
Definició estatutària
L’art. 61 de la LO 1/2007 estableix que els consells insulars són les institucions de govern, administració i representació de cada illa. Formen part de l’organització institucional de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Doble naturalesa
Els consells insulars tenen una doble naturalesa reconeguda per la LO 1/2007:
- Institucions de la CAIB: integrats en l’estructura autonòmica.
- Entitats locals: amb la consideració d’entitats locals de règim especial, equiparables en rang a les diputacions provincials en el marc de la legislació de règim local.
Illes amb consell insular
Existeixen quatre consells insulars, un per a cada illa habitada de manera permanent amb entitat pròpia:
- Consell Insular de Mallorca
- Consell Insular de Menorca
- Consell Insular d’Eivissa
- Consell Insular de Formentera
Atenció: Formentera va obtenir consell insular propi amb la reforma de l’Estatut de 2007 (LO 1/2007). Abans estava integrada en el Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
Composició i òrgans
Composició del Ple
Segons la Llei 8/2000, el Ple del consell insular és l’òrgan de màxima representació. Està integrat pels consellers insulars, que coincideixen amb els diputats al Parlament de les Illes Balears elegits a la circumscripció de cada illa.
Aquesta coincidència és un tret essencial: no hi ha eleccions insulars separades; els mateixos parlamentaris autonòmics elegits per cada illa formen el Ple del consell insular corresponent.
Òrgans necessaris
La Llei 8/2000 estableix com a òrgans necessaris dels consells insulars:
- El Ple: òrgan de representació política i màxima decisió.
- El president o presidenta: elegit pel Ple d’entre els seus membres. Ostenta la representació del consell insular i presideix el Ple i el Consell Executiu.
- El Consell Executiu: òrgan col·legiat de govern, equivalent a l’executiu insular. Els seus membres (consellers executius) són nomenats i separats lliurement pel president.
- Els consellers executius: membres del Consell Executiu, responsables de les àrees de gestió.
Elecció del president
El president és elegit pel Ple en la sessió constitutiva, per majoria absoluta en primera votació. Si cap candidat no obté majoria absoluta, es fa una segona votació i n’hi ha prou amb la majoria simple.
Competències
Competències pròpies
La LO 1/2007 (art. 70 i ss.) i la Llei 8/2000 distingeixen entre:
- Competències pròpies: atribuïdes directament per l’Estatut o per llei del Parlament de les Illes Balears. Els consells insulars les exerceixen en règim d’autonomia i responsabilitat pròpia.
- Competències delegades: transferides o delegades per la CAIB o per l’Estat. S’exerceixen sota la supervisió de l’administració delegant.
Matèries de competència insular (LO 1/2007, art. 70)
Entre les matèries que l’Estatut reserva als consells insulars com a competències pròpies destaquen:
- Ordenació del territori, urbanisme i habitatge en l’àmbit insular.
- Agricultura i ramaderia.
- Caça i pesca en aigües interiors.
- Serveis socials.
- Promoció del turisme insular.
- Carreteres i camins insulars.
- Patrimoni històric i cultural de rellevància insular.
Funcionament del Ple
Sessions
- Sessió ordinària: com a mínim, una vegada al mes.
- Sessió extraordinària: convocada pel president o a petició d’una quarta part dels membres del Ple.
- Sessió constitutiva: se celebra dins dels vint dies següents a la celebració de les eleccions al Parlament de les Illes Balears.
Quòrum de constitució i votació
- El Ple queda vàlidament constituït amb l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres en primera convocatòria.
- En segona convocatòria, és suficient la presència d’un terç dels membres, amb un mínim de tres.
- Els acords s’adopten per majoria simple dels assistents, llevat dels casos en què la llei exigeixi una majoria qualificada.
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- 4 consells insulars (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera).
- Sessió constitutiva: dins dels 20 dies següents a les eleccions parlamentàries.
- Sessions ordinàries: mínim 1 al mes.
- Sessió extraordinària: pot ser sol·licitada per 1/4 dels membres del Ple.
- Quòrum 1a convocatòria: majoria absoluta.
- Quòrum 2a convocatòria: 1/3 dels membres (mínim 3).
- Elecció del president: majoria absoluta en 1a votació; majoria simple en 2a votació.
- Formentera: consell insular propi des de la LO 1/2007 (2007).
- Llei 8/2000: aprovada el 27 d’octubre de 2000.
- LO 1/2007: aprovada el 28 de febrer de 2007.
Errors típics de l’opositor
- Confondre el Consell Executiu amb el Ple: el Ple és l’òrgan de representació; el Consell Executiu és l’òrgan de govern i gestió. No s’han de barrejar.
- Creure que hi ha eleccions insulars separades: els consellers insulars del Ple són els mateixos parlamentaris autonòmics elegits per cada circumscripció insular. No hi ha una elecció específica per als consells insulars.
- Oblidar Formentera: abans de 2007, Formentera no tenia consell insular propi. Des de la LO 1/2007, en té un de separat del d’Eivissa.
- Confondre majoria absoluta i majoria simple en l’elecció del president: la primera votació requereix majoria absoluta; si no s’assoleix, la segona votació es resol per majoria simple.
- Atribuir als consells insulars la naturalesa exclusiva d’entitats locals: tenen doble naturalesa (institució autonòmica i entitat local de règim especial).
- Situar malament la norma de referència: la Llei 8/2000 és llei autonòmica del Parlament de les Illes Balears, no una llei estatal ni un decret.
Trucs mnemotècnics
- “4 illes, 4 consells”: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera → un consell per illa habitada amb entitat pròpia.
- “20 dies per constituir-se”: igual que els 20 dies habituals en dret administratiu per a actes constitutius.
- “1/4 per convocar extraordinària”: un quart dels membres pot forçar una sessió extraordinària; és la fracció més petita que apareix en la llei.
- “Absoluta primer, simple després”: per a l’elecció del president, la regla és de més a menys exigent.
- “Ple = Parlament insular; Executiu = Govern insular”: la distinció entre els dos òrgans principals s’entén millor amb aquesta analogia amb l’estructura autonòmica.
- LO 1/2007 = “la reforma que va crear Formentera”: associar la data de la llei orgànica amb el fet més rellevant que va introduir per als consells insulars.