Test: L'acte administratiu: requisits, eficàcia, nul·litat, recursos

El tema de l’acte administratiu és un dels pilars del dret administratiu i apareix de manera recurrent en les proves d’Auxiliar Administratiu de la CAIB. La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP), és la norma de referència. Dominar els requisits, l’eficàcia, els vicis i els recursos de l’acte administratiu garanteix respondre correctament un nombre significatiu de preguntes test.

Marc normatiu

• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).
• Publicada al BOE núm. 236, de 2 d’octubre de 2015.
• Entrada en vigor: 2 d’octubre de 2016 (un any després de la publicació, d’acord amb la disposició final setena).
• Deroga la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Requisits de l’acte administratiu

Motivació (art. 35 LPACAP)

Han de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret, els actes que:

• Limitin drets subjectius o interessos legítims.
• Resolguin procediments de revisió d’ofici, recursos, reclamacions prèvies i procediments d’arbitratge.
• Es separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius.
• Acordin la suspensió d’actes o l’adopció de mesures provisionals.
• Deneguin sol·licituds de tramitació simplificada del procediment.
• Impliquin l’exercici de la discrecionalitat administrativa.

Forma (art. 36 LPACAP)

• Els actes administratius es produiran per escrit llevat que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma d’expressió i constància.
• En els casos en què els òrgans administratius exerceixin la seva competència de forma verbal, la constància escrita s’efectuarà i firmarà pel titular de l’òrgan inferior o funcionari que la rebi oralment.

Contingut (art. 34 LPACAP)

• Els actes administratius que dictin les administracions públiques, bé de forma expressa o de forma presumpta, s’ajustaran als requisits i al contingut establerts per l’ordenament jurídic.
• El contingut dels actes s’ajustarà a allò que disposi la norma que els autoritzi, i serà determinat i adequat als fins de l’acte.

Eficàcia de l’acte administratiu

Regla general (art. 38 LPACAP)

Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produiran efectes des de la data en què es dictin, llevat que s’hi estableixi una altra cosa.

Notificació (arts. 40-44 LPACAP)

• L’Administració ha de notificar als interessats les resolucions i actes que afectin els seus drets i interessos.
• La notificació s’ha de practicar en el termini de 10 dies a partir de la data en què l’acte hagi estat dictat (art. 40.2 LPACAP).
• La notificació ha de contenir el text íntegre de la resolució, la indicació de si és o no definitiva en via administrativa, els recursos que procedeixin, l’òrgan davant el qual s’han d’interposar i el termini per interposar-los.
• Una notificació que no contingui els recursos procedents o els terminis no produirà efectes fins que l’interessat manifesti que en té coneixement o interposi el recurs pertinent (art. 40.3 LPACAP).

Notificació per mitjans electrònics (art. 43 LPACAP)

• Les persones obligades a relacionar-se electrònicament amb l’Administració rebran les notificacions per mitjans electrònics.
• La notificació s’entén practicada quan es produeixi l’accés al contingut de l’acte notificat.
• Si en el termini de 10 dies naturals des de la posada a disposició de la notificació l’interessat no hi accedeix, s’entendrà que la notificació ha estat rebutjada i es tindrà per efectuada la notificació.

Eficàcia retroactiva (art. 39.3 LPACAP)

Excepcionalment, es pot atorgar eficàcia retroactiva als actes quan:

• Produeixin efectes favorables a l’interessat.
• Els supòsits de fet necessaris existissin ja en la data a la qual es retrotrau l’eficàcia.
• La retroactivitat no lesioni drets o interessos legítims d’altres persones.

Nul·litat i anul·labilitat

Nul·litat de ple dret (art. 47 LPACAP)

Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

1. Que lesionin els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.
2. Que hagin estat dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
3. Que tinguin un contingut impossible.
4. Que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.
5. Que hagin estat dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
6. Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan es manqui dels requisits essencials per a la seva adquisició.
7. Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició de rang legal.

Clau per al test: la nul·litat de ple dret és insubsanable i pot ser apreciada en qualsevol moment.

Anul·labilitat (art. 48 LPACAP)

• Són anul·lables els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.
• No obstant això, el defecte de forma només determinarà l’anul·labilitat quan l’acte manqui dels requisits formals indispensables per assolir la seva fi o doni lloc a la indefensió dels interessats.
• La realització d’actuacions administratives fora del temps establert només implicarà l’anul·labilitat quan així ho imposi la naturalesa del termini.

Diferència clau entre nul·litat i anul·labilitat

• Nul·litat de ple dret: vicis greus, taxats per llei, insubsanables, impugnables en qualsevol moment.
• Anul·labilitat: vicis menors, regla general, sanables, subjectes a terminis de recurs.

Recursos administratius

Tipus de recursos (arts. 112-126 LPACAP)

Recurs d’alçada (arts. 121-122 LPACAP)

• Contra actes que no posin fi a la via administrativa.
• S’interposa davant el superior jeràrquic de l’òrgan que va dictar l’acte.
• Termini d’interposició:
  • 1 mes si l’acte és exprés.
  • 3 mesos si l’acte és presumpte (silenci administratiu).
• L’Administració disposa de 3 mesos per resoldre’l. Si no resol, s’entén desestimat (silenci negatiu).

Recurs potestatiu de reposició (arts. 123-124 LPACAP)

• Contra actes que posin fi a la via administrativa.
• S’interposa davant el mateix òrgan que va dictar l’acte.
• Termini d’interposició:
  • 1 mes si l’acte és exprés.
  • 3 mesos si l’acte és presumpte.
• L’Administració disposa d’1 mes per resoldre’l. Si no resol, s’entén desestimat.
• És incompatible amb el recurs contenciós administratiu: no es pot interposar el recurs contenciós mentre es tramita el de reposició, ni viceversa.

Recurs extraordinari de revisió (art. 125 LPACAP)

• Contra actes ferms en via administrativa.
• Causes taxades (art. 125.1 LPACAP): error de fet, aparició de documents nous, resolució judicial o administrativa que declari la nul·litat d’un acte, prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta.
• Termini:
  • 4 anys des que es va dictar l’acte (causa: error de fet).
  • 3 mesos des que es coneix el document nou o la sentència ferma (resta de causes).

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• Notificació: 10 dies des que es dicta l’acte (art. 40.2).
• Notificació electrònica no accedida: 10 dies naturals = rebuig (art. 43).
• Recurs d’alçada acte exprés: 1 mes (art. 122.1).
• Recurs d’alçada acte presumpte: 3 mesos (art. 122.1).
• Resolució recurs d’alçada: 3 mesos → silenci negatiu (art. 122.2).
• Recurs de reposició acte exprés: 1 mes (art. 124.1).
• Resolució recurs de reposició: 1 mes → silenci negatiu (art. 124.2).
• Recurs extraordinari de revisió per error de fet: 4 anys (art. 125.1.a).

Errors típics de l’opositor

• Confondre nul·litat (insubsanable, art. 47) amb anul·labilitat (sanable, art. 48). La incompetència per raó de la matèria és nul·litat; la incompetència jeràrquica pot ser anul·labilitat.
• Creure que el silenci en el recurs d’alçada és positiu: és negatiu (art. 122.2).
• Confondre el termini de resolució del recurs d’alçada (3 mesos) amb el del recurs de reposició (1 mes).
• Pensar que el recurs de reposició és obligatori: és potestatiu (art. 123.1).
• Oblidar que la notificació defectuosa (sense indicació de recursos) no produeix efectes fins a la manifestació de coneixement per part de l’interessat (art. 40.3).

Trucs mnemotècnics

• “Alçada = 3 per resoldre; Reposició = 1 per resoldre”: la jerarquia (alçada) necessita més temps.
• “NUL = No es pot sanar mai”: les set causes de l’art. 47 són tancades i greus.
• “REPOSICIÓ = mateix òrgan, ALÇADA = superior”: la reposició torna enrere, l’alçada puja.
• “10 dies per notificar, 10 dies per accedir”: el doble 10 de la notificació (art. 40.2 i art. 43).
• “Revisió extraordinària: 4 anys per error, 3 mesos per la resta”: el número 4 és el més gran perquè l’error de fet és el vici més evident i cal temps per detectar-lo.