Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El tema de la mobilització i trasllat de pacients és fonamental en les oposicions de Celador de l’ICS, ja que constitueix el nucli de la tasca diària d’aquest professional. Les preguntes de test solen combinar aspectes tècnics (posicions, tècniques de trasllat) amb normativa de prevenció de riscos laborals, especialment el Reial Decret 487/1997. Dominar ambdues dimensions és imprescindible per superar la prova.
Marc normatiu
Les dues normes de referència per a aquest tema són:
- Ordre del Ministeri de Treball de 5 de juliol de 1971, que aprova l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. Estableix les condicions generals de seguretat aplicables als llocs de treball, incloent-hi les tasques de manipulació de càrregues.
- Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. Transposa la Directiva 90/269/CEE al dret espanyol.
El RD 487/1997 s’aplica específicament quan la manipulació manual de càrregues comporta un risc, en particular de lesions dorsolumbars, per als treballadors (art. 1 RD 487/1997).
Conceptes clau
Manipulació manual de càrregues
Segons l’art. 2 del RD 487/1997, s’entén per manipulació manual de càrregues «qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o diversos treballadors, com ara l’aixecament, la col·locació, l’empenta, la tracció o el desplaçament, que per les seves característiques o condicions ergonòmiques inadequades comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors».
Punts clau d’aquesta definició:
- Inclou: aixecament, col·locació, empenta, tracció, desplaçament.
- El risc ha de ser real o potencial (no cal que ja s’hagi produït una lesió).
- El risc dorsolumbar és el principal, però no l’únic.
Obligacions de l’empresari (art. 3 RD 487/1997)
L’empresari ha d’adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per evitar la manipulació manual de càrregues. Quan no sigui possible evitar-la, ha de:
- Avaluar els riscos tenint en compte les característiques de la càrrega, l’esforç físic necessari, les característiques del medi de treball i les exigències de l’activitat.
- Adoptar mesures preventives per reduir el risc.
- Informar i formar els treballadors sobre la manera correcta de manipular càrregues i els riscos que corren si no ho fan adequadament.
Informació i formació dels treballadors (art. 4 RD 487/1997)
L’empresari ha de proporcionar als treballadors:
- Informació general sobre els riscos derivats de la manipulació manual de càrregues.
- Informació sobre el pes de la càrrega, el centre de gravetat o el costat més pesat quan el contingut d’un embalatge estigui descentrat.
- Formació i informació adequades sobre la forma correcta de manipular les càrregues i sobre els riscos que corren si no ho fan de manera adequada.
Vigilància de la salut (art. 5 RD 487/1997)
L’empresari ha de garantir una vigilància adequada i regular de la salut dels treballadors que presentin risc de patir lesions dorsolumbars, tenint en compte el que estableix l’art. 22 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals.
Ergonomia en la mobilització de pacients
Principis bàsics d’ergonomia
L’ergonomia aplicada a la mobilització de pacients té com a objectiu protegir la columna vertebral del celador. Els principis fonamentals, derivats de l’annex del RD 487/1997, són:
- Mantenir la càrrega prop del cos: com més lluny del centre de gravetat corporal, major és l’esforç lumbar.
- Evitar la torsió del tronc: els girs han de fer-se movent els peus, no la cintura.
- Flexionar els genolls, no la columna: en aixecar una càrrega, la força ha de provenir de les cames.
- Mantenir l’esquena recta durant tota la maniobra.
- Fer servir la musculatura abdominal com a faixa natural de protecció.
Factors de risc (Annex del RD 487/1997)
L’annex del RD 487/1997 enumera els factors que poden agreujar el risc:
Característiques de la càrrega:
- Massa excessiva o voluminosa.
- Difícil de subjectar.
- Centre de gravetat inestable o desplaçat.
- Necessitat de mantenir-la allunyada del tronc.
Esforç físic necessari:
- Massa important.
- Realitzat únicament per torsió o flexió del tronc.
- Moviment brusc de la càrrega.
- Postura inestable del cos.
Característiques del medi de treball:
- Espai insuficient per realitzar el moviment.
- Sòl irregular, relliscós o inestable.
- Condicions de temperatura, humitat o circulació d’aire inadequades.
- Il·luminació insuficient.
Exigències de l’activitat:
- Esforços físics massa freqüents o prolongats.
- Períodes de repòs insuficients.
- Distàncies de transport excessives.
- Ritme imposat per un procés que el treballador no pot modular.
Tècniques de mobilització i trasllat
Posicions del pacient
- Decúbit supí: el pacient jeu sobre l’esquena, cara amunt.
- Decúbit pron (o pronat): el pacient jeu sobre el ventre, cara avall.
- Decúbit lateral: el pacient jeu sobre un costat (dret o esquerre).
- Posició de Fowler: decúbit supí amb el capçal elevat entre 45° i 60°.
- Posició de semi-Fowler: capçal elevat entre 30° i 45°.
- Posició de Trendelenburg: el pacient en decúbit supí amb els peus més elevats que el cap.
- Posició de Trendelenburg invertit: el cap més elevat que els peus.
- Posició de Sims o semipronat: entre el decúbit lateral i el decúbit pron.
- Posició genupectoral o mahometana: el pacient recolza sobre els genolls i el pit.
- Posició de litotomia o ginecològica: decúbit supí amb les cames flexionades i separades.
Normes generals per al trasllat
- Informar sempre el pacient de la maniobra que es realitzarà.
- Comprovar que el llit o la llitera estan bloquejats abans de mobilitzar.
- Ajustar l’alçada del llit a la de les malucs del celador per evitar flexions innecessàries.
- Utilitzar llençols lliscants o altres ajudes tècniques quan estiguin disponibles.
- En trasllats de més d’un professional, designar un coordinador que doni les ordres.
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- RD 487/1997: aprovat el 14 d’abril de 1997. Transposa la Directiva 90/269/CEE.
- L’art. 1 delimita l’àmbit d’aplicació: manipulació manual que comporti risc dorsolumbar.
- L’art. 2 conté la definició de manipulació manual de càrregues.
- L’art. 3 recull les obligacions de l’empresari (avaluació, prevenció, informació).
- L’art. 4 regula la informació i formació dels treballadors.
- L’art. 5 regula la vigilància de la salut.
- L’Annex del RD 487/1997 detalla els factors de risc.
Errors típics de l’opositor
- Confondre decúbit pron amb decúbit supí: supí = cara amunt (com un “súper heroi que vola”); pron = cara avall.
- Confondre Fowler amb Trendelenburg: Fowler eleva el capçal; Trendelenburg eleva els peus.
- Atribuir al RD 487/1997 xifres de pes màxim concretes: el RD no fixa un pes màxim numèric en el seu articulat; els factors de risc es troben a l’Annex de manera qualitativa.
- Oblidar que el RD 487/1997 transposa una directiva europea: la Directiva 90/269/CEE és la font comunitària.
- Creure que l’obligació d’informació és opcional: l’art. 4 RD 487/1997 la configura com una obligació de l’empresari, no una recomanació.
Trucs mnemotècnics
- SUPÍ = cara amunt: pensa en “supí” com “superior” → la cara mira cap a dalt.
- PRON = cara avall: pensa en “pronat” com “prostrat” → la cara mira cap al terra.
- FOWLER = Foli (paper): el paper s’inclina cap amunt → el capçal puja.
- TRENDELENBURG = Talons amunt: les inicials T-A t’ajuden a recordar que els peus estan elevats.
- RD 487/1997 → 4-8-7: art. 4 (informació), art. 5 (vigilància salut), 7 lletres té “càrregues” → ordre dels articles principals.
- Per recordar els 5 articles del RD 487/1997: “1 àmbit, 2 definició, 3 empresari, 4 formació, 5 salut”.