Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El Tema 9 és un dels més pràctics i alhora més preguntats en les oposicions de Celador de l’ICS. Combina el fonament normatiu de l’Estatut de Personal No Sanitari de 1971 amb contingut tècnic sobre mobilització i posicionament de pacients. Dominar-lo implica conèixer tant les funcions legalment atribuïdes al celador com les tècniques correctes per evitar lesions al pacient i al propi treballador.
Marc normatiu
La norma de referència és l’Ordre de 5 de juliol de 1971, per la qual s’aprova l’Estatut de Personal No Sanitari al servei de les Institucions Sanitàries de la Seguretat Social (publicada al BOE; d’aplicació a Catalunya per integració normativa i referenciada en convocatòries publicades al DOGC).
Les funcions del celador queden recollides principalment a l’article 64 d’aquest Estatut, que enumera de manera específica les tasques que li corresponen en relació amb els pacients.
Funcions del celador en relació amb els pacients (art. 64 de l’Estatut de 1971)
L’article 64 estableix les funcions pròpies del celador. En relació directa amb els pacients, destaquen:
- Trasllat de malalts: conduir i traslladar els malalts en llitera, cadira de rodes o a peu, dins del recinte de la institució sanitària, sempre que sigui requerit per al personal sanitari.
- Recollida i trasllat de mostres: transportar mostres biològiques, documentació clínica i objectes que el personal sanitari indiqui.
- Atenció a les indicacions del personal sanitari: el celador actua sempre sota les ordres i la supervisió del personal sanitari (metges, infermers/es, supervisors/es). No pren decisions clíniques.
- Vigilància de malalts: en determinades circumstàncies, el celador pot ser requerit per vigilar pacients, sempre en el marc de les seves competències no sanitàries.
- Manteniment de l’ordre: vetllar per l’ordre a les sales d’espera, passadissos i zones d’accés, i controlar les visites quan sigui necessari.
Atenció: el celador no pot realitzar tasques sanitàries (administrar medicació, fer cures, prendre constants) ni substituir personal d’infermeria. Aquesta distinció és molt preguntada.
Trasllat i mobilització de malalts
Principis generals
- Abans de qualsevol mobilització, cal identificar el pacient i comprovar que no hi ha contraindicacions (fractures, intervencions recents, drenatges, vies, etc.).
- Sempre que sigui possible, la mobilització es fa entre dues persones per garantir la seguretat del pacient i del treballador.
- S’ha d’informar el pacient del que es farà i demanar-li col·laboració si pot oferir-la.
- Cal respectar la intimitat i dignitat del pacient en tot moment.
Normes de mecànica corporal per al celador
- Mantenir l’esquena recta i els genolls flexionats en aixecar pesos.
- Apropar el cos al pacient per reduir el braç de palanca.
- Evitar girs bruscos de la columna vertebral.
- Utilitzar els músculs de les cames, no els de l’esquena, com a motor principal.
Mitjans de trasllat
- Llitera o llit amb rodes: per a pacients encamats o que no poden deambular. S’han de bloquejar les rodes abans de fer qualsevol transferència.
- Cadira de rodes: per a pacients que no poden caminar però poden seure. El celador ha de bloquejar els frens en pujar i baixar el pacient.
- Caminador / crosses: el celador acompanya i supervisa, però no substitueix la indicació del fisioterapeuta o infermer/a.
Transferències bàsiques
Del llit a la llitera (i a la inversa):
- Acostar la llitera al llit i bloquejar les rodes d’ambdós.
- Situar-se un celador a cada costat (o un celador i un infermer/a).
- Utilitzar un llençol o lliscador per desplaçar el pacient lateralment.
- Moure el pacient en bloc, mantenint l’alineació corporal.
Del llit a la cadira de rodes:
- Bloquejar la cadira de rodes i retirar els reposapeus.
- Ajudar el pacient a asseure’s a la vora del llit.
- Posar-se davant del pacient, subjectar-lo per la cintura o les aixelles.
- Girar conjuntament fins a situar-lo sobre la cadira.
Tècniques de mobilització
Mobilització cap amunt al llit
- El pacient col·loca els peus plans sobre el matalàs i empeny mentre el celador (o dos celadors) subjecten el llençol o col·loquen les mans sota els omòplats i els malucs.
- Es fa el moviment en un sol temps, coordinat amb un senyal verbal (“a la de tres”).
Gir lateral (decúbit lateral)
- Creuar el braç del pacient sobre el pit.
- Flexionar el genoll del costat cap al qual es girarà.
- Subjectar l’espatlla i el maluc i girar suaument.
- Comprovar que el pacient queda en posició estable, amb coixins de suport si cal.
Incorporació a la posició de seient
- Girar el pacient en decúbit lateral cap a la vora del llit.
- Baixar les cames per fora del llit mentre s’incorpora el tronc simultàniament.
- Deixar el pacient assegut uns instants per evitar hipotensió ortostàtica.
Posicions anatòmiques bàsiques
Aquestes posicions són molt preguntades en format test. Cal memoritzar el nom, la descripció i els usos principals.
- Decúbit supí (o dorsal): pacient estirat boca amunt, extremitats esteses. Posició de repòs habitual.
- Decúbit pron (o ventral): pacient estirat boca avall. S’usa en algunes cures de l’esquena i en ventilació mecànica.
- Decúbit lateral dret / esquerre: pacient de costat. Útil per prevenir úlceres per pressió i facilitar el drenatge.
- Posició de Fowler: decúbit supí amb el capçal elevat entre 45° i 60°. Facilita la respiració i l’alimentació.
- Posició de Semi-Fowler: capçal elevat entre 30° i 45°. Menys incorporat que la Fowler.
- Posició de Trendelenburg: el cos inclinat amb el cap més baix que els peus. S’usa en situacions de xoc i en algunes intervencions quirúrgiques.
- Trendelenburg invertit: cap més alt que els peus. Útil en cirurgia abdominal alta i per reduir el reflux gastroesofàgic.
- Posició de Sims (o semiprona): entre el decúbit lateral i el pron, amb el braç inferior darrere del cos. S’usa per a l’administració d’ènemes i exploracions rectals.
- Posició genupectoral (o mahometana): el pacient recolza els genolls i el pit sobre la superfície, amb els malucs elevats. S’usa en exploracions rectals i sigmoidoscòpies.
- Posició de litotomia (o ginecològica): decúbit supí amb les cames flexionades i separades, subjectades en estreps. S’usa en exploracions ginecològiques i parts.
- Posició de Roser (o Proetz): decúbit supí amb el cap penjant per fora de la taula. S’usa en intubació i exploracions de la laringe i la faringe.
Dades numèriques i terminis més preguntats
- Fowler: 45°–60° d’inclinació del capçal.
- Semi-Fowler: 30°–45° d’inclinació del capçal.
- Article 64 de l’Ordre de 5 de juliol de 1971: funcions del celador.
- La norma és de l’any 1971 (Ordre de 5 de juliol).
Errors típics de l’opositor
- Confondre Fowler (45°–60°) amb Semi-Fowler (30°–45°): la Fowler és la més incorporada.
- Creure que el celador pot prendre decisions sobre la mobilització del pacient de manera autònoma: sempre actua per indicació del personal sanitari.
- Confondre decúbit pron (boca avall) amb decúbit supí (boca amunt).
- Pensar que la posició de Trendelenburg és amb el cap amunt: és al revés, el cap queda més baix.
- Atribuir al celador funcions sanitàries (cures, constants, medicació): no li corresponen.
Trucs mnemotècnics
- Supí = Sostre: en decúbit supí, el pacient mira el sostre.
- Pron = Paviment: en decúbit pron, el pacient mira el paviment (el terra).
- Fowler = Fort incorporat: la Fowler és la posició més incorporada de les dues (45°–60°).
- Trendelenburg = Tren cap avall: el cap va cap avall, com un tren que baixa per una rampa.
- Sims = Semi + lateral: és una posició intermèdia entre el lateral i el pron.
- Per recordar l’article clau: “64 funcions” → el celador té les seves funcions a l’article 64.