Test: Higiene i asèpsia hospitalària: neteja, desinfecció i esterilització

10 preguntas tipo examen para Celador ICS — Convocatoria 2026

Materia de estudio

Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.

El tema de la higiene i asèpsia hospitalària és fonamental en les oposicions de Celador de l’ICS. El celador intervé directament en tasques de neteja, trasllat de material i suport al personal sanitari, per la qual cosa ha de conèixer amb precisió els conceptes, els nivells d’actuació i la normativa que regula la prevenció d’infeccions en l’entorn hospitalari.


Marc normatiu

Les dues referències normatives principals d’aquest tema són:

  • Recomanacions de l’OMS sobre higiene de mans en l’atenció sanitària (Guidelines on Hand Hygiene in Health Care, OMS 2009): estableixen els principis i tècniques per a la higiene de mans com a mesura fonamental de prevenció d’infeccions associades a l’atenció sanitària (IAAS).
  • Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics (transposició de la Directiva 93/88/CEE): regula les obligacions de l’empresari i els drets dels treballadors davant el risc biològic en l’àmbit laboral sanitari.

Ambdues normes es complementen: l’OMS fixa la bona pràctica clínica; el RD 664/1997 estableix el marc legal de protecció laboral.


Conceptes clau

Neteja

Eliminació mecànica de la brutícia, la matèria orgànica i els microorganismes de les superfícies, sense destruir-los necessàriament. És el pas previ i imprescindible a qualsevol procés de desinfecció o esterilització. Sense neteja prèvia, la desinfecció i l’esterilització perden eficàcia.

S’utilitzen agents detergents i aigua. No garanteix l’absència de microorganismes, però redueix la càrrega microbiana.

Desinfecció

Procés que destrueix o inactiva la majoria dels microorganismes patògens (excepte les espores bacterianes) sobre superfícies inerts o teixits vius. No garanteix l’esterilitat.

Es distingeixen tres nivells:

  • Desinfecció d’alt nivell (DAN): destrueix tots els microorganismes excepte un nombre elevat d’espores. S’aplica a material semicrític (en contacte amb mucoses o pell no intacta). Exemple: endoscopis.
  • Desinfecció de nivell intermedi: inactiva micobacteris, la majoria de virus i fongs, però no necessàriament les espores. S’aplica a superfícies i material que contacta amb pell intacta.
  • Desinfecció de baix nivell: elimina la majoria de bacteris vegetatius, alguns virus i fongs. Per a superfícies de baix risc.

Esterilització

Procés que destrueix totes les formes de vida microbiana, incloses les espores bacterianes. S’aplica a material crític (el que penetra en teixits estèrils, el sistema vascular o cavitats normalment estèrils).

Mètodes principals:

  • Calor seca: forn Poupinel. Temperatura elevada durant temps prolongat.
  • Calor humida (autoclau): vapor d’aigua a pressió. Mètode de referència per a la majoria del material sanitari reutilitzable.
  • Òxid d’etilè: per a material termosensible. Requereix desgasificació posterior.
  • Radiació ionitzant (raigs gamma): ús industrial.
  • Plasma de peròxid d’hidrogen: per a material termosensible i sensible a la humitat.

Antisèpsia

Aplicació de substàncies químiques (antisèptics) sobre teixits vius (pell, mucoses) per reduir o eliminar microorganismes. No és el mateix que la desinfecció, que s’aplica sobre superfícies inerts.

Asèpsia

Conjunt de mesures destinades a prevenir la introducció de microorganismes en zones o materials estèrils. Inclou tècniques de barrera, higiene de mans i ús correcte d’equips de protecció individual (EPI).


Higiene de mans: les 5 indicacions de l’OMS

Les Recomanacions de l’OMS estableixen els «5 moments per a la higiene de mans» (My 5 Moments for Hand Hygiene):

  1. Abans del contacte amb el pacient.
  2. Abans d’una tasca asèptica o neta.
  3. Després del risc d’exposició a líquids corporals.
  4. Després del contacte amb el pacient.
  5. Després del contacte amb l’entorn del pacient.

Aquests cinc moments s’apliquen a tot el personal que treballa en entorns sanitaris, inclosos els celadors.

Tècniques de higiene de mans

L’OMS diferencia dues tècniques principals:

  • Rentat de mans amb aigua i sabó: indicat quan les mans estan visiblement brutes o contaminades amb matèria orgànica, o després d’exposició a Clostridioides difficile. Durada mínima recomanada: 40-60 segons.
  • Fricció amb solució alcohòlica (FHSA): indicada quan les mans no estan visiblement brutes. Mètode preferent per a la higiene de mans de rutina en atenció sanitària. Durada: 20-30 segons.

El Reial Decret 664/1997: aspectes més preguntats

Objecte i àmbit d’aplicació

L’art. 1 del RD 664/1997 estableix que té per objecte la protecció dels treballadors contra els riscos per a la seva salut i seguretat derivats de l’exposició a agents biològics durant el treball, i s’aplica a totes les activitats en les quals els treballadors puguin estar exposats a agents biològics.

Classificació dels agents biològics (art. 3)

El RD 664/1997 classifica els agents biològics en quatre grups de risc, en funció de la seva perillositat:

  • Grup 1: poc probable que causi malaltia en humans.
  • Grup 2: pot causar malaltia en humans; és poc probable que es propagui a la col·lectivitat; existeix tractament eficaç.
  • Grup 3: pot causar malaltia greu en humans; existeix risc de propagació; generalment existeix tractament eficaç.
  • Grup 4: causa malaltia greu en humans; elevat risc de propagació; no existeix tractament eficaç.

Obligacions de l’empresari (arts. 4-16)

  • Avaluació del risc (art. 4): l’empresari ha de determinar la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició.
  • Reducció del risc (art. 5): si és tècnicament possible, s’ha de substituir l’agent biològic per un de menor risc.
  • Mesures higièniques (art. 9): l’empresari ha de proporcionar als treballadors equips de protecció individual adequats, garantir la neteja i desinfecció dels EPI i prohibir menjar, beure o fumar en les zones de risc.
  • Vigilància de la salut (art. 14): l’empresari ha de garantir la vigilància adequada i específica de la salut dels treballadors en relació amb el risc biològic.
  • Notificació a l’autoritat laboral (art. 15): per a activitats amb agents biològics dels grups 2, 3 o 4, l’empresari ha de notificar-ho prèviament a l’autoritat laboral competent.

Registre i conservació de dades (art. 14)

La història clínica i les dades de vigilància de la salut dels treballadors exposats a agents biològics s’han de conservar durant un mínim de 10 anys després de finalitzada l’exposició. En el cas d’exposicions que puguin causar infeccions de llarg període d’incubació, el termini pot ser superior.


Classificació de Spaulding del material sanitari

Encara que no prové directament de les normes citades, és un criteri tècnic universalment acceptat i molt present en els exàmens:

  • Material crític: penetra en teixits estèrils o sistema vascular → esterilització obligatòria.
  • Material semicrític: contacte amb mucoses o pell no intacta → desinfecció d’alt nivell com a mínim.
  • Material no crític: contacta únicament amb pell intacta → desinfecció de baix o nivell intermedi.

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

  • Rentat de mans amb aigua i sabó: 40-60 segons (OMS).
  • Fricció amb solució alcohòlica: 20-30 segons (OMS).
  • Grups de risc d’agents biològics: 4 grups (RD 664/1997, art. 3).
  • Conservació de la vigilància de la salut: mínim 10 anys (RD 664/1997, art. 14).
  • Notificació prèvia a l’autoritat laboral: agents dels grups 2, 3 i 4 (RD 664/1997, art. 15).

Errors típics de l’opositor

  • Confondre desinfecció amb esterilització: la desinfecció no elimina les espores; l’esterilització sí.
  • Confondre antisèptic (per a teixits vius) amb desinfectant (per a superfícies inerts).
  • Creure que la fricció alcohòlica és eficaç quan les mans estan visiblement brutes: en aquest cas, l’OMS indica rentat amb aigua i sabó.
  • Assignar al grup 4 del RD 664/1997 agents per als quals existeix tractament: el grup 4 es defineix precisament per l’absència de tractament eficaç.
  • Ometre la neteja prèvia a la desinfecció o esterilització: sense neteja, cap dels dos processos és plenament eficaç.

Trucs mnemotècnics

  • “5 moments OMS” → recorda l’ordre: Abans-Abans-Després-Després-Després (2 abans del contacte / 3 després).
  • Grups de risc 1-2-3-4 → augmenta el perill i disminueix el tractament disponible: al grup 4, “4 = Fora tractament”.
  • Crític-Semicrític-No crític → pensa en la profunditat de penetració: més profund = més exigent.
  • “FHSA = 20-30 / Sabó = 40-60” → l’alcohol és més ràpid perquè no cal esbandir.
  • 10 anys de conservació → recorda: «una dècada de vigilància».

Pon a prueba lo que has aprendido

10
preguntas tipo examen

Cada pregunta incluye referencia legal exacta

Preguntas de este test

Estas son las 10 preguntas que componen el test de este tema. Las respuestas correctas y la explicación detallada se revelan al completar el test arriba.

  1. Quina diferència hi ha entre desinfecció i esterilització?

    • A) Són termes sinònims que signifiquen el mateix
    • B) La desinfecció elimina tots els microorganismes, incloses les espores, i l'esterilització només els patògens
    • C) La desinfecció elimina o redueix els microorganismes patògens (excepte espores), mentre que l'esterilització elimina tots els microorganismes, incloses les espores bacterianes
    • D) La desinfecció és per a superfícies i l'esterilització per a l'aire

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  2. Quin és el mètode d'esterilització més utilitzat en l'àmbit hospitalari?

    • A) Radiació ultraviolada
    • B) Autocau (vapor d'aigua a pressió)
    • C) Immersió en alcohol
    • D) Llum solar directa

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  3. Què és l'asèpsia?

    • A) El tractament d'una infecció amb antibiòtics
    • B) El conjunt de procediments destinats a evitar la presència de microorganismes patògens en un medi determinat
    • C) La neteja amb detergent de les superfícies
    • D) L'eliminació de microorganismes d'un teixit viu

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  4. Segons els protocols d'higiene de mans de l'OMS, quan ha de rentar-se les mans el celador?

    • A) Només al començar la jornada laboral
    • B) Abans i després del contacte amb cada pacient, després del contacte amb fluids corporals, després de tocar l'entorn del pacient i abans de procediments asèptics
    • C) Només quan les mans estan visiblement brutes
    • D) Només abans de menjar

    Referencia: Recomanacions OMS sobre higiene de mans en l'atenció sanitària , 5 moments per a la higiene de mans

  5. Què és una infecció nosocomial?

    • A) Una infecció que el pacient tenia abans d'ingressar a l'hospital
    • B) Una infecció adquirida durant l'estada hospitalària, que no estava present ni en incubació en el moment de l'ingrés
    • C) Qualsevol infecció tractada a l'hospital
    • D) Una infecció que afecta exclusivament el personal sanitari

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 2

  6. Quin és l'ordre correcte en el procés de neteja d'una habitació hospitalària?

    • A) De les zones més brutes a les més netes
    • B) De les zones més netes a les més brutes, i de dalt a baix
    • C) Començar pel terra i acabar per les superfícies elevades
    • D) L'ordre no importa si s'usa el desinfectant adequat

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  7. Què és l'antisèpsia?

    • A) La destrucció de tots els microorganismes d'un objecte inanimat
    • B) L'aplicació de substàncies antimicrobianes sobre teixits vius (pell, mucoses) per eliminar o reduir els microorganismes
    • C) La neteja amb detergent d'una superfície
    • D) La prevenció de la contaminació d'un camp quirúrgic

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  8. Segons la classificació de Spaulding, el material sanitari es classifica en funció del risc d'infecció en:

    • A) Material net i material brut
    • B) Material crític, semicrític i no crític
    • C) Material d'un sol ús i material reutilitzable
    • D) Material quirúrgic i material no quirúrgic

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  9. Quan es realitza la neteja terminal d'una habitació?

    • A) Cada dia, al matí
    • B) Quan el pacient rep l'alta, és traslladat o en cas de defunció
    • C) Només quan hi ha una infecció declarada
    • D) Una vegada al mes

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 6

  10. El celador, en relació amb les mesures d'aïllament d'un pacient infectat, ha de:

    • A) Actuar normalment sense cap mesura especial
    • B) Negar-se a entrar a l'habitació del pacient aïllat
    • C) Seguir les mesures d'aïllament establertes (ús d'EPI: bata, guants, mascareta segons el tipus d'aïllament) i respectar els protocols de la unitat
    • D) Decidir quin tipus d'aïllament necessita el pacient

    Referencia: Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics , Art. 7