Test: Residus sanitaris a Catalunya

Els residus sanitaris constitueixen un dels àmbits de risc específic en l’entorn hospitalari. Per al celador de l’ICS, conèixer la classificació, la gestió i les obligacions normatives en matèria de residus és imprescindible, tant per a la pràctica diària com per a l’examen. Aquest tema combina normativa autonòmica catalana, estatal i de prevenció de riscos laborals.

Marc normatiu

Les tres normes que estructuren aquest tema són:

• Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris (DOGC). És la norma principal i la més preguntada en les oposicions de l’ICS a Catalunya.
• Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics.
• Ordre del Ministeri de Treball de 5 de juliol de 1971, que regula aspectes de seguretat i higiene en el treball.

Classificació dels residus sanitaris (Decret 27/1999)

El Decret 27/1999 estableix una classificació en grups que és el nucli dur del tema i la font principal de preguntes tipus test.

Grup I — Residus municipals

Residus generats en centres sanitaris que, per les seves característiques, no presenten risc específic. S’assimilen als residus sòlids urbans. Exemples: paper, cartró, restes de menjar de zones no clíniques.

Grup II — Residus sanitaris no específics

Residus que, per raó del seu origen clínic, requereixen mesures de gestió específiques, però que no presenten risc d’infecció per a la població general. Exemples: material de cures, roba i material d’un sol ús no inclòs en el Grup III.

Grup III — Residus sanitaris específics de risc

Són els residus que presenten risc per a la salut laboral o pública o per al medi ambient. El Decret 27/1999 els subdivideix en:

• Grup III a: Residus infecciosos. Aquells que contenen agents biològics que poden causar malaltia infecciosa en humans.
• Grup III b: Residus anatòmics. Parts del cos humà reconeixibles.
• Grup III c: Sang i hemoderivats en forma líquida.
• Grup III d: Agulles i material tallant i punxant (objectes tallants i punxants usats).
• Grup III e: Vacunes vives i atenuades.
• Grup III f: Residus de medicaments citotòxics i citostàtics.

Grup IV — Residus tipificats en normativa específica

Residus que estan subjectes a reglamentació pròpia: residus radioactius, residus químics perillosos, medicaments no inclosos en el Grup III, etc.

Gestió interna dels residus (Decret 27/1999)

Envasos i contenidors

• Els residus del Grup III d (objectes tallants i punxants) s’han de dipositar en contenidors rígids i imperforables, de manera immediata després del seu ús i en el punt de generació.
• Els residus del Grup III en general s’han d’envasar en bosses o contenidors específics, identificats i tancats hermèticament.
• No s’han de reencaputxar les agulles després de l’ús: és una mesura de prevenció d’accidents biològics recollida en l’esperit del RD 664/1997.

Emmagatzematge intern

• L’emmagatzematge de residus del Grup III dins del centre sanitari no pot superar les 72 hores en les zones de generació.
• Existeix la figura de l’àrea d’emmagatzematge intermèdia, on els residus poden romandre fins a ser recollits per a la seva gestió externa.

Etiquetatge i identificació

Els contenidors de residus del Grup III han d’estar correctament etiquetats, indicant el tipus de residu, el centre generador i el grup al qual pertanyen.

Protecció dels treballadors: RD 664/1997

El Reial Decret 664/1997 transposa la Directiva europea sobre agents biològics i és aplicable als treballadors sanitaris exposats a residus infecciosos.

Agents biològics: classificació en grups de risc

El RD 664/1997 classifica els agents biològics en quatre grups (de l’1 al 4) en funció del risc d’infecció, la gravetat de la malaltia que poden causar, el risc de propagació a la col·lectivitat i l’existència de profilaxi o tractament eficaç:

• Grup 1: Agents amb escassa probabilitat de causar malaltia en l’ésser humà.
• Grup 2: Agents que poden causar malaltia en l’ésser humà; és poc probable que es propaguin a la col·lectivitat; existeix profilaxi o tractament eficaç.
• Grup 3: Agents que poden causar malaltia greu en l’ésser humà; existeix risc de propagació; existeix profilaxi o tractament eficaç.
• Grup 4: Agents que causen malaltia greu en l’ésser humà; existeix risc elevat de propagació; no existeix profilaxi ni tractament eficaç.

Obligacions de l’empresari (RD 664/1997)

• Avaluació del risc biològic en el lloc de treball.
• Substitució de l’agent biològic perillós quan sigui possible.
• Reducció del risc al nivell més baix possible.
• Formació i informació als treballadors.
• Vigilància de la salut dels treballadors exposats.

El paper del celador en la gestió de residus

El celador no és el responsable de la classificació clínica dels residus, però sí que intervé en:

• El transport intern dels residus entre les unitats i les zones d’emmagatzematge.
• La manipulació correcta dels contenidors tancats i etiquetats.
• El compliment de les normes de seguretat en el trasllat: no comprimir les bosses amb les mans, no arrossegar els contenidors rígids per terra si estan deteriorats, usar els equips de protecció individual (EPI) indicats.
• La comunicació immediata de qualsevol incident biològic (punxada accidental, esquitxada) al responsable i al servei de prevenció.

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• Decret 27/1999, de 9 de febrer: data d’aprovació i publicació al DOGC.
• 72 hores: termini màxim d’emmagatzematge de residus del Grup III en les zones de generació dins del centre.
• 4 grups de classificació de residus sanitaris (Grups I, II, III i IV) segons el Decret 27/1999.
• 6 subgrups dins del Grup III (de III a fins a III f).
• 4 grups de classificació d’agents biològics segons el RD 664/1997.
• RD 664/1997: any d’aprovació, rellevant per situar la norma en el temps.

Errors típics de l’opositor

• Confondre els grups de residus amb els grups d’agents biològics. Tots dos sistemes tenen 4 categories principals, però pertanyen a normes i objectes d’aplicació diferents.
• Creure que el Grup II és de baix risc absolut. El Grup II requereix gestió específica; no s’assimila als residus municipals com el Grup I.
• Pensar que el celador pot obrir o reencaputxar contenidors de Grup III. No ha de manipular el contingut, només transportar els contenidors tancats.
• Situar els residus citotòxics en el Grup IV. Els residus de medicaments citotòxics i citostàtics pertanyen al Grup III f segons el Decret 27/1999.
• Confondre el termini de 72 hores amb altres terminis de gestió externa o de recollida per l’empresa gestora autoritzada.

Trucs mnemotècnics

• “MUSA” per als subgrups del Grup III:

  • Material infecciós (III a)
  • Un cos (anatòmics, III b)
  • Sang (III c)
  • Agulles (tallants i punxants, III d)
  • i afegeix: Vacunes vives (III e) i Citotòxics (III f) → “MUSAVC”

• Grups d’agents biològics del RD 664/1997: recorda l’escala creixent de gravetat i la decreixent de tractament disponible: del Grup 1 (mínim risc, tractament possible) al Grup 4 (màxim risc, sense tractament).

• 72 hores = 3 dies: el mateix temps que un cap de setmana llarg. Si el residu de Grup III no surt en 3 dies, hi ha incompliment normatiu.

• Decret 27/1999: recorda “27 de febrer” (el dia 27 del mes 2) per associar el número del decret amb el mes de publicació.