Test: El dret penal. El delicte. Concepte, graus d'execucio i circumstancies. Persones responsables. Les penes. Delictes contra les persones

El dret penal és el conjunt de normes que l’Estat utilitza per protegir els béns jurídics més rellevants mitjançant la imposició de penes i mesures de seguretat. Per als Mossos d’Esquadra, aquest tema és fonamental: la pràctica policial quotidiana exigeix identificar delictes, graus d’execució i responsables, i conèixer les penes aplicables. La normativa de referència és la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (CP).

Marc normatiu

• LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, publicada al BOE (d’aplicació a tot el territori espanyol; les seves modificacions es publiquen igualment al BOE i, quan afecten competències autonòmiques, al DOGC per a la seva difusió a Catalunya).
• El CP s’estructura en un Llibre I (part general: principis, penes, responsabilitat), un Llibre II (delictes i les seves penes) i un Llibre III (faltes, avui suprimides per la LO 1/2015).

El dret penal i el delicte

Concepte de delicte

L’art. 10 CP defineix el delicte de manera sintètica:

«Son delitos las acciones y omisiones dolosas o imprudentes penadas por la ley.»

Tres elements essencials que cal memoritzar:

• Acció o omissió (conducta humana).
• Dolosa o imprudent (element subjectiu).
• Penada per la llei (tipicitat i principi de legalitat).

Classificació dels delictes (art. 13 CP)

Els delictes es classifiquen en funció de la pena que porten aparellada:

• Delictes greus: pena greu (art. 33.2 CP).
• Delictes menys greus: pena menys greu (art. 33.3 CP).
• Delictes lleus: pena lleu (art. 33.4 CP).

«Cuando la pena, por su extensión, pueda incluirse a la vez entre las mencionadas en los dos primeros números de este artículo, el delito se considerará, en todo caso, como grave» (art. 13.3 CP).

Les antigues faltes van ser suprimides per la LO 1/2015, que les va reconvertir en delictes lleus o les va traslladar a la via civil o administrativa.

Graus d’execució del delicte

Consumació

El delicte es consuma quan es realitzen tots els elements del tipus penal. És el grau ple i rep la pena prevista al CP sense reducció.

Temptativa (art. 16 CP)

«Hay tentativa cuando el sujeto da principio a la ejecución del delito directamente por hechos exteriores, practicando todos o parte de los actos que objetivamente deberían producir el resultado, y sin embargo éste no se produce por causas independientes de la voluntad del autor.»

• Temptativa acabada: s’han realitzat tots els actes; el resultat no es produeix per causes alienes a l’autor.
• Temptativa inacabada: s’han realitzat només alguns dels actes necessaris.

La pena en cas de temptativa s’inferior en un o dos graus a la del delicte consumat (art. 62 CP).

Desistiment voluntari (art. 16.2 CP)

Quan l’autor desisteix voluntàriament de l’execució iniciada o impedeix la producció del resultat, queda exempt de responsabilitat penal per la temptativa, sens perjudici de la responsabilitat pels actes ja executats si constitueixen un altre delicte.

Nota: el CP de 1995 no preveu la conspiració, la proposició i la provocació com a graus d’execució generals; només les castiga en els casos expressament previstos al Llibre II (art. 17 i 18 CP).

Circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal

Circumstàncies eximents (art. 20 CP)

Exclouen totalment la responsabilitat penal. Les més rellevants per a l’examen:

• Anomalia o alteració psíquica (art. 20.1).
• Intoxicació plena per alcohol o drogues, no buscada per cometre el delicte (art. 20.2).
• Estat de necessitat (art. 20.5): el mal causat no pot ser major que el que es vol evitar.
• Legítima defensa (art. 20.4): requereix agressió il·legítima, necessitat racional del mitjà emprat i manca de provocació suficient.
• Obediència deguda (art. 20.7): compliment d’un deure o exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec.

Circumstàncies atenuants (art. 21 CP)

Redueixen la pena. Destacades:

• Causes incompletes d’exempció (art. 21.1).
• Confessió a les autoritats (art. 21.4).
• Reparació del dany (art. 21.5).
• Dilacions indegudes (art. 21.6).

Circumstàncies agreujants (art. 22 CP)

Augmenten la pena. Les més preguntades:

• Reincidència (art. 22.8): condemna ferma anterior pel mateix tipus de delicte.
• Abús de superioritat (art. 22.2).
• Motius discriminatoris (art. 22.4): per raó de raça, ètnia, religió, orientació sexual, etc.
• Ensanyament (art. 22.5): augment deliberat i inhumà del patiment.
• Traïdoria (art. 22.1): emprar mitjans que evitin la defensa de la víctima.

Circumstància mixta de parentiu (art. 23 CP)

Pot atenuar o agreujar la responsabilitat, segons la naturalesa i les circumstàncies del delicte, quan l’ofès és cònjuge, ascendent, descendent o germà de l’autor.

Persones responsables

Autors (art. 28 CP)

Són autors:

• Qui realitza el fet per si sol (autor directe).
• Qui el realitza conjuntament amb altres (coautors).
• Qui se serveix d’un altre com a instrument (autor mediato).

S’equiparen als autors (art. 28, paràgrafs a i b):

• Inductors: qui indueix directament un altre a executar el fet.
• Cooperadors necessaris: qui coopera amb un acte sense el qual el delicte no s’hauria comès.

Còmplices (art. 29 CP)

Cooperen en l’execució del fet amb actes anteriors o simultanis, però no necessaris. La pena és inferior en un grau a la de l’autor (art. 63 CP).

Responsabilitat penal de les persones jurídiques (art. 31 bis CP)

Les persones jurídiques poden ser penalment responsables dels delictes comesos en el seu nom o per compte seu pels seus representants legals o per persones amb facultats d’organització i control, quan no s’hagin adoptat mesures de vigilància adequades.

Les penes

Classificació per naturalesa (art. 32 CP)

• Privatives de llibertat: presó, localització permanent, responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa.
• Privatives d’altres drets: inhabilitació, suspensió, privació del permís de conduir, etc.
• Multa.

Classificació per gravetat (art. 33 CP)

• Penes greus (art. 33.2): presó de més de 5 anys, inhabilitació absoluta, etc.
• Penes menys greus (art. 33.3): presó de 3 mesos a 5 anys, multa de més de 3 mesos, etc.
• Penes lleus (art. 33.4): localització permanent d’1 a 30 dies, multa d’1 a 3 mesos, etc.

Delictes contra les persones (Llibre II, Títol I CP)

Homicidi i les seves formes

• Homicidi (art. 138 CP): matar una altra persona. Pena: presó de 10 a 15 anys.
  • Si concorren circumstàncies de l’art. 138.2 (víctima menor de 16 anys, persona especialment vulnerable, etc.): pena superior en grau.
• Assassinat (art. 139 CP): homicidi amb traïdoria, preu/recompensa/promesa, ensanyament o per facilitar un altre delicte o evitar ser descobert. Pena: presó de 15 a 25 anys.
  • Assassinat qualificat (art. 140 CP): pena de presó permanent revisable quan concorren determinades circumstàncies (víctima menor de 16 anys, autoritat, pluralitat de víctimes, etc.).
• Homicidi per imprudència greu (art. 142 CP): pena de presó d’1 a 4 anys.
• Homicidi per imprudència menys greu (art. 142 bis CP): multa de 3 a 18 mesos.

Lesions (art. 147 i ss. CP)

• Lesions bàsiques (art. 147.1 CP): causar a un altre una lesió que requereixi objectivament tractament mèdic o quirúrgic. Pena: presó de 3 mesos a 3 anys.
• Lesions lleus (art. 147.2 CP): pena de multa d’1 a 3 mesos.
• Lesions agreujades (art. 149 CP): pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre principal, sentit, impotència, esterilitat, deformitat greu o malaltia somàtica o psíquica greu. Pena: presó de 6 a 12 anys.
• Lesions menys greus (art. 150 CP): pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre no principal, o deformitat. Pena: presó de 3 a 6 anys.

Dades numèriques i terminis més preguntats

• Temptativa → pena inferior en 1 o 2 graus (art. 62 CP).
• Complicitat → pena inferior en 1 grau (art. 63 CP).
• Homicidi → 10 a 15 anys (art. 138 CP).
• Assassinat → 15 a 25 anys (art. 139 CP).
• Assassinat qualificat → presó permanent revisable (art. 140 CP).
• Lesions bàsiques → 3 mesos a 3 anys (art. 147.1 CP).
• Lesions art. 149 → 6 a 12 anys.
• Lesions art. 150 → 3 a 6 anys.
• Homicidi imprudència greu → 1 a 4 anys (art. 142 CP).

Errors típics de l’opositor

• Confondre cooperador necessari (equiparat a autor, art. 28 CP) amb còmplice (art. 29 CP): la diferència és si l’acte era o no imprescindible per cometre el delicte.
• Creure que la temptativa inacabada no és punible: sí ho és; el que varia és el grau de reducció de la pena.
• Confondre homicidi (art. 138) i assassinat (art. 139): l’assassinat exigeix almenys una de les circumstàncies qualificadores (traïdoria, preu, ensanyament o facilitar/ocultar un altre delicte).
• Pensar que les faltes encara existeixen: van ser suprimides per la LO 1/2015.
• Aplicar la reincidència a qualsevol condemna anterior: l’art. 22.8 CP exigeix que la condemna anterior sigui pel mateix tipus de delicte.

Trucs mnemotècnics

• “TRAE” per recordar les circumstàncies de l’assassinat: Traïdoria, Recompensa/preu, Assenyament (ensanyament), Encobrir/facilitar un altre delicte (art. 139 CP).
• “AIN” per als requisits de la legítima defensa: Agressió il·legítima, Instrument necessari (necessitat racional), No provocació suficient (art. 20.4 CP).
• Per distingir autor / còmplice: si sense ell el delicte no s’hauria comès → necessari → autor equiparat. Si el delicte s’hauria comès igualment → còmplice.
• Penes en ordre creixent de gravetat de lesions: 147 → 150 → 149 (3m-3a / 3-6a / 6-12a).