Test: L'acte administratiu: elements, eficàcia, nul·litat

El tema de l’acte administratiu és un dels pilars del Dret Administratiu i apareix de manera recurrent en les proves d’Auxiliar Administratiu de la GVA. Dominar els elements, l’eficàcia i els vicis de l’acte és imprescindible per superar el test, ja que les preguntes solen incidir en terminis concrets, distincions entre nul·litat i anul·labilitat, i condicions per a la notificació.

Marc normatiu

La norma de referència és la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (d’ara endavant, LPAC). Regula l’acte administratiu principalment en el Títol III (arts. 34 a 54) i els vicis de validesa en els arts. 47 a 52.

Estructura del tema

• Elements de l’acte administratiu
• Eficàcia de l’acte: notificació i publicació
• Validesa: nul·litat de ple dret i anul·labilitat
• Convalidació i conservació d’actes

Conceptes clau

Definició i requisits generals

L’art. 34.1 LPAC estableix que els actes administratius que dicten les administracions públiques s’han d’ajustar als requisits i al procediment establerts en la llei. No hi ha una definició legal tancada d’«acte administratiu», però la doctrina l’entén com tota declaració de voluntat, judici, coneixement o desig dictada per una Administració pública en exercici d’una potestat administrativa.

L’art. 34.2 LPAC exigeix que el contingut dels actes sigui:

• Determinat o determinable.
• Possible (de fet i de dret).
• Lícit.

Elements de l’acte administratiu

Elements subjectius

• L’òrgan ha de ser competent (art. 34 LPAC en relació amb les normes d’organització).
• Ha d’actuar a través de titular o funcionari habilitat.

Elements objectius

• El pressupost de fet: la situació fàctica que justifica l’acte.
• El contingut: allò que l’acte disposa, que pot ser:
  • Essencial: el nucli de la decisió.
  • Accessori: condicions, terminis i modes (art. 34.2 LPAC).

Elements formals

• Motivació (art. 35 LPAC): és obligatòria per als actes que limiten drets, deneguen sol·licituds, s’aparten del criteri dels òrgans consultius, es dicten en procediments de concurrència competitiva, afecten drets i interessos legítims, i en els acords de suspensió. La motivació ha de ser succinta però suficient.
• Forma escrita (art. 36.1 LPAC): regla general. Excepcionalment, els actes de simple tramitació poden ser verbals; en aquest cas, si algú ho sol·licita, se n’ha d’expedir constància escrita.
• Idioma: en la GVA, el valencià i el castellà són cooficials; l’interessat té dret a ser atès en la llengua que trie.

Eficàcia de l’acte administratiu

Regla general

L’art. 38 LPAC estableix que els actes de les administracions públiques produeixen efectes des de la data en què es dicten, llevat que en ells es dispose una altra cosa.

Notificació

La notificació és el mecanisme ordinari per donar eficàcia als actes que afecten drets i interessos dels particulars (art. 40.1 LPAC).

Termini per notificar: l’art. 40.2 LPAC fixa un termini de 10 dies des que l’acte es dicta per practicar la notificació.

Contingut mínim de la notificació (art. 40.1 LPAC):

• Text íntegre de la resolució.
• Indicació de si és o no definitiva en via administrativa.
• Recursos que procedisquen, òrgan davant el qual interposar-los i termini per fer-ho.

Notificació defectuosa (art. 40.3 LPAC): si la notificació no conté tots els requisits, no produeix efectes. No obstant, si l’interessat actua davant l’Administració, la notificació es considera subsanada.

Notificació electrònica i en paper

• Subjectes obligats a relacionar-se electrònicament (art. 14.2 LPAC): persones jurídiques, entitats sense personalitat jurídica, professionals col·legiats, empleats públics en l’exercici del càrrec, i representants d’obligats. Aquests reben notificació exclusivament per via electrònica.
• Persones físiques: poden triar el canal, llevat que l’Administració els haja obligat per reglament.

Notificació per compareixença en seu electrònica

Si la notificació electrònica no és possible o no s’accedeix al contingut, l’Administració pot publicar un avís al sistema de notificació. Si en 10 dies naturals l’interessat no accedeix, la notificació es considera rebutjada (art. 43.2 LPAC).

Publicació

Substitueix la notificació quan (art. 45 LPAC):

• Els destinataris siguen desconeguts o indeterminats.
• La notificació individual siga impossible o molt onerosa.
• L’acte ho dispose expressament.

Validesa de l’acte: nul·litat i anul·labilitat

Distinció fonamental

Nota: les taules no es renderitzen bé en MDX; vegeu la llista comparativa a continuació.

Nul·litat de ple dret (art. 47 LPAC):

• L’acte és invàlid des de l’origen (ex tunc).
• Pot ser apreciada d’ofici en qualsevol moment.
• No és susceptible de convalidació.
• Causes taxades (art. 47.1 LPAC):
  • a) Lesionen drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.
  • b) Dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
  • c) Contingut impossible.
  • d) Constitutius d’infracció penal o dictats com a conseqüència d’aquesta.
  • e) Dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert.
  • f) Actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets sense els requisits essencials.
  • g) Qualsevol altre que una disposició de rang legal establisca expressament.

Anul·labilitat (art. 48 LPAC):

• Regla general: qualsevol infracció de l’ordenament jurídic que no siga causa de nul·litat de ple dret genera anul·labilitat.
• L’acte és vàlid fins que no s’anul·la.
• Excepció important (art. 48.2 LPAC): el defecte de forma només produeix anul·labilitat si l’acte manca dels requisits formals indispensables per assolir la seua fi o causa indefensió.
• Excepció de la desviació de poder: és causa d’anul·labilitat (art. 48.1 LPAC).

Irregularitat no invalidant

L’art. 48.3 LPAC preveu que la realització d’actuacions administratives fora del termini establert sols genera la nul·litat de l’acte si la llei ho imposa expressament; en la resta de casos, és una irregularitat no invalidant, sense perjudici de la responsabilitat disciplinària.

Convalidació i conservació

Convalidació (art. 52 LPAC):

• L’Administració pot convalidar els actes anul·lables (mai els nuls de ple dret).
• La convalidació produeix efectes des de la data de l’acte convalidat, llevat que afecte tercers de bona fe.

Conservació (art. 51 LPAC):

• La nul·litat o anul·labilitat d’un acte no implica la dels actes successius independents.
• Els actes de tràmit que siguen independents del vici es conserven.

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• 10 dies: termini per notificar des que es dicta l’acte (art. 40.2 LPAC).
• 10 dies naturals: termini per accedir a la notificació electrònica abans que es considere rebutjada (art. 43.2 LPAC).
• 7 causes de nul·litat de ple dret (art. 47.1 LPAC, lletres a a g).
• La motivació és obligatòria en els supòsits de l’art. 35 LPAC (llista tancada).

Errors típics de l’opositor

• Confondre nul·litat (art. 47) amb anul·labilitat (art. 48): la nul·litat és excepcional i de causes taxades; l’anul·labilitat és la regla general per a la resta d’infraccions.
• Creure que qualsevol defecte de forma invalida l’acte: l’art. 48.2 LPAC exigeix que el defecte forme siga essencial o cause indefensió.
• Confondre el termini de 10 dies per notificar (art. 40.2) amb el termini de 10 dies per accedir a la notificació electrònica (art. 43.2): tots dos són 10 dies, però en moments i supòsits distints.
• Pensar que la convalidació s’aplica als actes nuls: no, la convalidació és exclusiva dels actes anul·lables (art. 52 LPAC).
• Oblidar que les actuacions fora de termini no generen automàticament nul·litat (art. 48.3 LPAC).

Trucs mnemotècnics

• “IPCPED+1” per recordar les 7 causes de nul·litat de l’art. 47.1 LPAC: Impossible, Penal, Competència (manifest), Procediment (total absència), Empara constitucional, Drets sense requisits, +1 (llei especial).
• “Nul = No es pot sanar; Anul·lable = sí es pot sanar”: la convalidació (art. 52) només actua sobre l’anul·lable.
• “10+10”: 10 dies per notificar + 10 dies per accedir a la notificació electrònica. Tots dos al Títol III LPAC.
• “Forma no mata, si no és essencial o causa indefensió”: resum de l’art. 48.2 LPAC.