Test: El procediment administratiu comú (Llei 39/2015)

El procediment administratiu comú és una de les matèries centrals de les oposicions d’Auxiliar Administratiu de la Generalitat de Catalunya. La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (d’ara endavant, LPAC) regula el conjunt d’actuacions que segueix l’Administració per dictar resolucions vàlides. Dominar aquesta norma és imprescindible: és la base de la feina diària de qualsevol auxiliar administratiu i una font constant de preguntes en els exàmens.

Marc normatiu

• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
• Va entrar en vigor l’2 d’octubre de 2016 (un any després de la publicació, d’acord amb la seva disposició final setena).
• Deroga la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
• S’aplica a totes les administracions públiques: Administració General de l’Estat, administracions de les comunitats autònomes (inclosa la Generalitat de Catalunya), entitats locals i sector públic institucional.

Estructura del tema

La LPAC s’organitza en 6 títols, disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals:

• Títol I — De les persones: capacitat, representació, identificació i signatura.
• Títol II — De l’activitat de les administracions públiques: drets de les persones, registres, còmputs de terminis, actes administratius, nul·litat i anul·labilitat.
• Títol III — Dels actes administratius.
• Títol IV — Del procediment administratiu comú.
• Títol V — De la revisió dels actes en via administrativa.
• Títol VI — De la iniciativa legislativa i de la potestat reglamentària.

Conceptes clau

Interessats (art. 4 LPAC)

Tenen la condició d’interessats en el procediment:

• Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
• Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats per la resolució.
• Els qui apareguin en el procediment com a titulars d’interessos legítims, sempre que la llei no ho prohibeixi.

Capacitat d’obrar (art. 3 LPAC)

Davant les administracions públiques, a més de les persones que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils, la tenen els menors d’edat per a l’exercici i la defensa dels drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense necessitat d’assistència de la persona que en tingui la pàtria potestat, tutela o curatela.

Representació (art. 5 LPAC)

Les persones físiques amb capacitat d’obrar i les persones jurídiques que tinguin reconeguda aquesta capacitat poden actuar en representació d’una altra davant les administracions públiques. La representació pot acreditar-se per qualsevol mitjà vàlid en dret que deixi constància fidedigna, o bé mitjançant declaració en compareixença personal de l’interessat.

Identificació i signatura electrònica (art. 9 i 10 LPAC)

• Les administracions públiques han d’admetre, almenys, els sistemes de signatura electrònica reconeguda o qualificada i avançada basats en certificats electrònics qualificats.
• Les persones físiques poden usar, a més, sistemes de clau concertada i qualsevol altre que estableixin les administracions públiques.

Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques (art. 13 LPAC)

Entre els drets reconeguts:

• Comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un Punt d’Accés General electrònic.
• Ser assistides en l’ús de mitjans electrònics.
• Obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica.
• La protecció de dades de caràcter personal.

Obligació de relacionar-se electrònicament (art. 14 LPAC)

Estan obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Administració:

• Les persones jurídiques.
• Les entitats sense personalitat jurídica.
• Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria.
• Els empleats de les administracions públiques en els tràmits i actuacions que facin per raó del seu càrrec.
• Els qui representin un interessat obligat a relacionar-se electrònicament.

Les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen per mitjans electrònics o no, llevat que estiguin incloses en algun dels supòsits anteriors.

Registres (art. 16 LPAC)

• Cada administració ha de disposar d’un Registre Electrònic General.
• Els documents es poden presentar en qualsevol registre electrònic de qualsevol administració.
• El registre electrònic de cada administració ha de ser operatiu les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.
• L’assentament de documents rebuts en dies inhàbils s’entén efectuat el primer dia hàbil següent.

Còmput de terminis (art. 30 LPAC)

• Els terminis expressats en dies es compten a partir del dia següent al de la notificació o publicació.
• Si el termini s’expressa en mesos o anys, compten de data a data; si el mes de venciment no té dia equivalent, el termini s’entén que acaba l’últim dia del mes.
• Quan el darrer dia del termini és inhàbil, el termini s’estén fins al primer dia hàbil següent.
• Són inhàbils els dissabtes, diumenges i festius declarats.

Nul·litat i anul·labilitat (art. 47 i 48 LPAC)

Nul·litat de ple dret (art. 47) — Causes:

• Actes que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.
• Actes dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
• Actes de contingut impossible.
• Actes constitutius d’infracció penal o dictats com a conseqüència d’aquesta.
• Actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert.
• Actes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixin facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició.
• Qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal.

Anul·labilitat (art. 48) — Regla general: la resta d’infraccions de l’ordenament jurídic, fins i tot les de forma, produeixen anul·labilitat. No obstant, els defectes de forma només produiran anul·labilitat quan l’acte manqui dels requisits formals indispensables per assolir la seva finalitat o quan causin indefensió.

Notificació (art. 40–44 LPAC)

• L’òrgan que dicta la resolució ha de notificar-la en el termini de 10 dies des que es dicta.
• La notificació ha de contenir el text íntegre de la resolució, la indicació de si és o no definitiva en via administrativa, els recursos procedents, l’òrgan davant el qual s’han d’interposar i el termini per fer-ho.
• La notificació electrònica és preferent; la notificació en paper és subsidiària.
• Si la notificació no es pot practicar, es recorre a la publicació en el diari oficial corresponent (en el cas de la Generalitat de Catalunya, el DOGC).

Silenci administratiu (art. 24 i 25 LPAC)

• Procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat: el silenci és estimatori (positiu) com a regla general, llevat que una norma amb rang de llei o norma de dret de la Unió Europea estableixi el contrari.
• Procediments iniciats d’ofici susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen: el silenci és desestimatori (negatiu).
• El silenci positiu té efectes d’acte administratiu finalizador del procediment.
• El silenci negatiu no és un acte administratiu; simplement permet a l’interessat interposar el recurs procedent.

Recursos administratius (art. 112–126 LPAC)

• Recurs d’alçada (art. 121–122): contra actes que no posin fi a la via administrativa. Termini d’interposició: 1 mes si l’acte és exprés; 3 mesos des que es produeix el silenci si és presumpte. L’Administració té 3 mesos per resoldre; si no ho fa, el recurs s’entén desestimat.
• Recurs potestatiu de reposició (art. 123–124): contra actes que posin fi a la via administrativa. Termini d’interposició: 1 mes si l’acte és exprés. L’Administració té 1 mes per resoldre.
• Recurs extraordinari de revisió (art. 125–126): contra actes ferms en via administrativa, quan concorren causes molt específiques (documents de valor essencial apareguts, resolució judicial que declari documents falsos, etc.).

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• Entrada en vigor de la LPAC: 2 d’octubre de 2016.
• Notificació de la resolució: 10 dies des que es dicta (art. 40).
• Recurs d’alçada: 1 mes per interposar (acte exprés) / 3 mesos per resoldre (art. 122).
• Recurs de reposició: 1 mes per interposar / 1 mes per resoldre (art. 124).
• Registre electrònic: operatiu 24 hores, tots els dies de l’any (art. 16).
• Terminis en dies: es compten a partir del dia següent a la notificació (art. 30).

Errors típics de l’opositor

• Confondre nul·litat (vici greu, art. 47) amb anul·labilitat (vici menor, art. 48). La nul·litat és apreciable d’ofici en qualsevol moment; l’anul·labilitat és sanable.
• Creure que el silenci negatiu és un acte administratiu: no ho és. Només habilita per recórrer.
• Confondre el termini de resolució del recurs d’alçada (3 mesos) amb el de reposició (1 mes).
• Pensar que les persones físiques estan sempre obligades a relacionar-se electrònicament: la regla general és que poden escollir (art. 14).
• Oblidar que el registre electrònic és operatiu tots els dies, però els documents presentats en dia inhàbil es computen el primer dia hàbil següent.

Trucs mnemotècnics

• “3-1-1”: Recurs d’alçada → 3 mesos per resoldre. Reposició → 1 mes per interposar, 1 mes per resoldre.
• “NUL = NO es pot sanar”: la nul·litat de ple dret és insubsanable; l’anul·labilitat, en canvi, pot convalidar-se.
• “Silenci positiu = SÍ, per defecte”: en procediments a instància de part, el silenci és estimatori, llevat d’excepció legal.
• “10 dies per notificar”: l’Administració té 10 dies des que dicta la resolució per notificar-la.
• “Electrònic = obligatori per a jurídiques”: les persones jurídiques sempre han de relacionar-se per via electrònica; les físiques, no necessàriament.