Test: L'acte administratiu: requisits, eficàcia, nul·litat, recursos

El tema de l’acte administratiu és un dels pilars del dret administratiu i apareix de manera recurrent als exàmens d’Auxiliar Administratiu de la Generalitat de Catalunya. La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (d’ara endavant, LPAC) és la norma de referència obligatòria. Dominar els requisits, l’eficàcia, els vicis i els recursos de l’acte administratiu garanteix respondre correctament un bloc significatiu de preguntes tipus test.

Marc normatiu

• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC).
• Publicada al BOE núm. 236, de 2 d’octubre de 2015. Les referències al DOGC corresponen a la normativa de transposició i adaptació de la Generalitat de Catalunya, però la LPAC és d’aplicació directa i general.
• Entrada en vigor: 2 d’octubre de 2016 (un any després de la publicació), amb l’excepció de les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre d’empleats públics habilitants i arxiu únic electrònic, que van entrar en vigor el 2 d’octubre de 2018.

Requisits de l’acte administratiu

Competència (art. 34 LPAC)

Els actes administratius que dictin les administracions públiques s’han de produir per l’òrgan competent. La incompetència pot ser:

• Incompetència material o territorial: vici de nul·litat de ple dret (art. 47.1.b LPAC).
• Incompetència jeràrquica: vici d’anul·labilitat, llevat que afecti competències essencials.

Motivació (art. 35 LPAC)

Han de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret, els actes que:

• Limitin drets subjectius o interessos legítims.
• Resolguin procediments de revisió d’ofici, recursos, reclamacions prèvies i procediments d’arbitratge.
• Es separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius.
• Suspenin actes o acordin la no-admissió de sol·licituds.
• Acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo.
• Resolguin procediments de selecció o concurrència competitiva.

Forma (art. 36 LPAC)

Els actes administratius s’han de produir per escrit llevat que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma més adequada d’expressió i constància.

Contingut (art. 34.2 LPAC)

El contingut dels actes s’ha d’ajustar a l’ordenament jurídic i ser determinat i adequat als fins que els justifiquen. Són nuls els actes amb contingut impossible (art. 47.1.c LPAC).

Eficàcia de l’acte administratiu

Regla general: notificació o publicació (art. 38 i 39 LPAC)

• Els actes produeixen efectes des de la notificació o publicació (art. 39.1 LPAC).
• Excepcionalment, poden tenir eficàcia retroactiva quan substitueixin actes anul·lats o quan produeixin efectes favorables a l’interessat, sempre que els supòsits de fet necessaris existissin en la data a la qual es retrotrau l’eficàcia (art. 39.3 LPAC).

Notificació (arts. 40–44 LPAC)

• S’ha de notificar en el termini de 10 dies des que l’acte hagi estat dictat (art. 40.2 LPAC).
• La notificació ha de contenir:
  • Text íntegre de la resolució.
  • Indicació de si és o no definitiva en via administrativa.
  • Recursos que procedeixen, òrgan davant el qual s’han d’interposar i termini per interposar-los.
• La notificació defectuosa que no indiqui els recursos o els terminis produeix efectes des que l’interessat realitzi actuacions que pressuposin el coneixement del contingut i l’abast de la resolució, o interposi qualsevol recurs procedent (art. 40.3 LPAC).
• Si és impossible la notificació personal, es recorre a la publicació al BOE o diari oficial corresponent (art. 44 LPAC).

Executivitat i execució forçosa (arts. 38 i 99–104 LPAC)

• Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu són immediatament executius (art. 38 LPAC).
• Mitjans d’execució forçosa (art. 100 LPAC):
  • Constrenyiment sobre el patrimoni.
  • Execució subsidiària.
  • Multa coercitiva.
  • Compulsió sobre les persones.
• La multa coercitiva és compatible amb les sancions que es puguin imposar (art. 103.4 LPAC).

Nul·litat i anul·labilitat

Distinció fonamental

Atenció: no s’usen taules en aquests apuntes. Vegeu la llista comparativa a continuació.

Nul·litat de ple dret (art. 47 LPAC):

• Efectes: ex tunc (des de l’origen); l’acte no produeix cap efecte.
• Causes (art. 47.1 LPAC):
  • a) Lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.
  • b) Dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
  • c) Contingut impossible.
  • d) Constitutius d’infracció penal o dictats com a conseqüència d’aquesta.
  • e) Dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
  • f) Actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets mancats dels requisits essencials per a la seva adquisició.
  • g) Qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal.

Anul·labilitat (art. 48 LPAC):

• Regla general: qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.
• Efectes: ex nunc (des de la declaració); pot ser convalidat.
• Excepció important: les irregularitats no invalidants (art. 48.2 LPAC): els defectes de forma només determinen l’anul·labilitat quan l’acte manqui dels requisits formals indispensables per assolir la seva fi o donin lloc a indefensió.

Convalidació (art. 50 LPAC)

• L’Administració pot convalidar els actes anul·lables esmenant els vicis de què adolesquin.
• La convalidació produeix efectes des de la data de l’acte convalidat, si el vici és de competència, i des de la data de la convalidació en els altres casos.
• No es poden convalidar actes nuls de ple dret.

Revisió d’ofici i recursos administratius

Revisió d’ofici (arts. 106–111 LPAC)

• Les administracions poden declarar d’ofici la nul·litat dels actes nuls de ple dret en qualsevol moment (art. 106.1 LPAC).
• Per als actes anul·lables, cal el procediment de declaració de lesivitat i posterior impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa (art. 107 LPAC).
• El procediment de revisió d’ofici requereix dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma (art. 106.1 LPAC).

Recursos administratius (arts. 112–126 LPAC)

Recurs d’alçada (arts. 121–122 LPAC):

• Contra actes que no posin fi a la via administrativa.
• Termini d’interposició: 1 mes si l’acte és exprés; 3 mesos si és presumpte (silenci administratiu).
• Termini de resolució: 3 mesos. Si no es resol, el recurs s’entén desestimat (silenci negatiu).

Recurs potestatiu de reposició (arts. 123–124 LPAC):

• Contra actes que posin fi a la via administrativa, davant el mateix òrgan que els va dictar.
• Termini d’interposició: 1 mes si l’acte és exprés; 3 mesos si és presumpte.
• Termini de resolució: 1 mes. Si no es resol, el recurs s’entén desestimat.
• És potestatiu i incompatible amb el recurs contenciós administratiu simultani (art. 123.2 LPAC).

Recurs extraordinari de revisió (arts. 125–126 LPAC):

• Contra actes ferms en via administrativa.
• Causes taxades (art. 125.1 LPAC): error de fet, aparició de documents nous, resolució judicial que declari documents falsos, prevaricació, suborn, violència o maquinació fraudulenta.
• Termini: 4 anys des de la notificació de la resolució impugnada per error de fet; 3 mesos per a les altres causes.

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• Notificació de l’acte: 10 dies des que es dicta (art. 40.2 LPAC).
• Recurs d’alçada (acte exprés): 1 mes (art. 122.1 LPAC).
• Recurs d’alçada (acte presumpte): 3 mesos (art. 122.1 LPAC).
• Resolució recurs d’alçada: 3 mesos → silenci negatiu.
• Recurs de reposició (acte exprés): 1 mes (art. 124.1 LPAC).
• Resolució recurs de reposició: 1 mes → silenci negatiu.
• Revisió d’ofici actes nuls: en qualsevol moment (art. 106.1 LPAC).
• Recurs extraordinari de revisió per error de fet: 4 anys (art. 125.1 LPAC).
• Recurs extraordinari de revisió per altres causes: 3 mesos (art. 125.1 LPAC).

Errors típics de l’opositor

• Confondre nul·litat (no convalidable, qualsevol moment) amb anul·labilitat (convalidable, terminis).
• Creure que el recurs de reposició és obligatori: és potestatiu i incompatible amb el contenciós simultani.
• Confondre el silenci del recurs d’alçada (3 mesos, negatiu) amb el del recurs de reposició (1 mes, negatiu).
• Pensar que qualsevol defecte de forma invalida l’acte: l’art. 48.2 LPAC estableix que les irregularitats de forma no sempre determinen l’anul·labilitat.
• Atribuir efectes ex tunc a l’anul·labilitat: els efectes retroactius corresponen a la nul·litat de ple dret.

Trucs mnemotècnics

• “NUL = NO res des del principi”: la nul·litat de ple dret actua ex tunc, com si l’acte mai hagués existit.
• “ALÇADA = 1 mes / 3 mesos resolució”: interposició 1 mes, resolució 3 mesos.
• “REPOSICIÓ = 1+1”: 1 mes per interposar, 1 mes per resoldre.
• “REVISIÓ d’ofici = SEMPRE per als nuls”: no hi ha termini per declarar la nul·litat de ple dret.
• “4 anys per ERROR, 3 mesos per la resta” (recurs extraordinari de revisió).
• Les causes de nul·litat de l’art. 47.1 LPAC es poden recordar amb l’acrònim “DRETS-COMP-IMP-PEN-PROC-FAC”: Drets fonamentals, Competència, Impossible, Penal, Procediment, Facultats sense requisits.